Barberà del Vallès (II)

Parlem de Seguretat
Barberà del Vallès, un poble situat als voltants de Barcelona, a primera vista sembla tranquil, no hi ha molta delinqüència ni res problemàtic encara que sempre hi ha excepcions. És un poble que actualment està vigilat sota la vigilància del cossos de la policia del nostre Estat, ara mateix al poble hi estan instal·lades dues comissaries de la policia, més concretament la policia local o municipal i els mossos d'esquadra, que són la policia de Catalunya. Tanmateix, encara que al poble només hi hagi dues comissaries, la policia municipal i la guàrdia civil dels voltants, com per exemple la de Cerdanyola, també vigilen aquest poble, per tant és considerat un poble amb la seguretat adient per als nostres temps.
Però d'això no en fa molt, només fa uns anys que tenim vigilants propis per al nostre poble, abans, només hi existien vigilants amb moto que hi venien des de ciutats més importants. Als anys setanta va instal·lar-se a Barberà del Vallès la comissaria de policia local que actualment encara segueix en funcionament: és la policia més antiga del nostre poble que encara és en actiu. El poble sempre ha estat depenent d'altres pobles o ciutats del voltant, però per fi l'any passat s'hi va instal·lar la comissaria dels mossos d'esquadra, que han ajudat molt a que és redueixin els robatoris i conflictes, han anat col·laborant amb altres cossos de la policia per tal de reduir un tant per cent de problemes al nostre poble i als nostres veïns: Badia, Cerdanyola...

Gràcies als avenços de seguretat al llarg dels anys hem reduït entre tots els problemes i conflictes, però ara tot això ja és del passat: ara vivim en una època en què tenim un poble molt més segur, encara que tots hi hauríem de contribuir, i això no ho fa molta gent. Ara mateix la seguretat del nostre poble es reparteix entre els quatre cossos de policia que hi ha al nostre país, que són:
-La policia nacional:
És l'encarregada de tramitar les denúncies, de revisar els estrangers sense papers, de fer les documentacions dels ciutadans, com el DNI, passaport..., i també està autoritzada a actuar en casos de riscos.
-La guàrdia civil:
És la policia més antiga del nostre país, ara mateix és centra més en els temes marítims i de les armes de foc.
-Els mossos d'esquadra:
Simplement és la policia autonòmica de Catalunya, fa uns quan anys que hi existeix, però des de tan sols uns dos anys s'ha afermat com la policia més importa de Catalunya, ells són els encarregats de vigilar el trànsit a les afores de la ciutat, també fan denúncies i estan autoritzats a actuar en casos de riscos, i són encarregats de vigilar el consum de drogues i els robatoris.
-La policia municipal o localÉs la policia més propera als ciutadans ja que només treballen de cara a la seva ciutat, ells són els encarregats de posar les multes, de gestionar casos domèstics concrets, de dirigir el trànsit dins una ciutat, com per exemple quan els nois van al col·legi. També en diverses etapes de l'any es dediquen a anar als col·legis a donar classes d'educació viària.
Hem fet diverses entrevistes, una d'elles a la policia local i una altra als mossos d'esquadra; les altres les hem fet a gent del carrer, per saber la seva opinió sobre la seguretat a Barberà del Vallès.
L'entrevista a la policia local:
Hem conversat amb el sergent Méndez de la policia local, li hem plantejat diverses qüestions sobre el funcionament i la seguretat de la nostra ciutat, ens ha explicat que tenen 50 persones que constitueixen la comissaria de Barberà, ens ha informat que als anys setanta es va fundar la primera comissaria de la policia local al nostre poble, finalment ens ha explicat les diferents drogues que es poden consumir al poble, que són el haixix, l'èxtasi..., però ell ens ha explicat que el problema primordial amb el que la policia local s'enfronta és el consum il·legal de haixix. Ens ha dit que, en general, la mitjana d'edat per consumir aquesta droga és dels 14 als 25 anys (l'etapa d'un adolescent), i amb això hem finalitzat l'entrevista.
La segona entrevista va ser als mossos d'esquadra:
Ells ens van rebre de manera molt agradable, ens van fer una visita guiada per la comissaria de Barberà del Vallès, durant la qual ens vam ensenyar la primera planta, on és la sala de declaracions per registrar les denúncies; també hi ha un menjador on mengen els treballadors. Seguidament ens han mostrat el saló on es guarden les armes de cada policia; també
tenen una sala on guarden tot el que requisen, a la qual ens han explicat que només es podia entrar acompanyat d'un altre agent per evitar que ningú no se n'endu-gués res. L'última sala de la primera planta ha estat la sala de reunions, on cada agent explica com li ha anat la ronda..., també utilitzada per donar instruccions als agents perquè facin el que l'agent superior els demana. Aquesta sala ens va fer riure perquè és igual a la de la sèrie de televisió "Los hombres de Paco".
Al soterrani de la comissaria són els calabossos. N'hi ha de diferents: uns per a les dones, uns per als nens i altres per als homes, però estaven buits perquè als acusats els duen a Cerdanyola. Al fons de tot és troba la sala on els acusats declaren.
Després ens han ensenyat la segona planta de l'edifici, on són els despatxos del caps de la comissaria (aquests normalment són més grans). Finalment hem anat a una sala de reunions on hem fet preguntes a l'agent Jessica, que ha estat l'agent que ens ha atès.
Hem estat una estona parlant, i de sobre ha vingut el sergent de la comissaria. Ells han respost totes les preguntes que els hem fet. Ens han dit que el cos dels mossos consta de 55 policies, i ens han explicat els diferents rangs que té el cos de mossos:

-Agent: el més baix.
-Caporal.
-Sergent.
-Sotsinspector.
-Inspector.
-Intendent.
-Comissari: és el que mana en cada província.
-Comissari cap: mana en general.

De cada torn es responsabilitzen 8 policies: 2 d'ells caporals, 2 vigilant i 4. agents: els caporals i els vigilants es queden a comissaria mentre que els agents patrullen de dos en dos per la ciutat.
Des que els mossos s'han instal·lat a Barberà han fet equip amb la resta de la policia. Gràcies a això la delinqüència ha baixat d'un 10% aproximadament, i ens han donat un exemple d'això: al mercat de Badia del Vallès abans es robaven de 6 a 7 carteres, però ara aquest nombre de robatoris ha baixat a 0 o 1.
Hem preguntat sobre les lleis que afecten els menors i ens han dit que és la Llei orgànica 5/2000, la qual no permet al menor ingressarà a la presó, però en casos extrems sí que permet portar-lo al reformatori.
Ens han explicat que a Barberà no hi ha molts, de robatoris, i que és un poble molt tranquil, gràcies a que no existeix cap barri de marginats...
Per acabar, hem estat parlant amb gent del carrer i hem tret algunes conclusions del que opinen sobre la seguretat i delinqüència d'aquest poble.
Tots els ciutadans estaven d'acord amb que hi ha una millora a la seguretat, però hi ha bastant gent que vol que la policia no es dediqui tant a posar multes i sí en canvi actuï de veritat, però el problema és de les lleis del país. La gent només es queixa perquè solament miren per ells.
I finalment amb això acabem Gràcies a les persones que ens han atès.
Medi Ambient
Barberà és un municipi semiurbà, que té diferents espais verds dedicats al medi ambient, com per exemple parcs, boscos, rius... destacant uns en concret:

- El bosc de Santiga.
- La deixalleria municipal.
- El riu Ripoll.

Aquests espais podem dir que formen el nucli rural de Barberà del Vallès, exceptuant la deixalleria, que no és un espai però que ajuda a tenir una Barberà neta i a favor del medi ambient. Són espais importants perquè mostren el bon ambient del nostre entorn.
Bosc de Santiga:
Típic bosc mediterrani d'alzines, amb més o menys sotabosc i una pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzines que cobreixen una superfície de 36 ha. La vegetació de ribera queda limitada als quatre torrents que aboquen les seves aigües al riu Ripoll: el de Can Llobateres, el d'Altimira, el del Castell i el de Can Magí (aquest ha quedat aïllat per la construcció del polígon industrial). Hi ha també zones de transició que estan constituïdes per una vegetació de tipus herbaci o arbustiu. Tanmateix, trobem zones reforestades que havien estat camps de cultiu. En aquest espai tan variat, hi conviuen nombroses espècies animals.

Riu Ripoll:
Travessa tota la comarca del Vallès Occidental, passant per Sabadell en un tram de 7 quilòmetres. Com a riu mediterrani, es caracteritza per un cabal normalment escàs i per un
règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants. La seva ubicació prop de la ciutat li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural. El riu travessa terrenys al·luvials, fet que provoca una accidentada erosió al llarg del seu recorregut, i ofereix un paisatge preciós que s'hauria d'observar, ja que passa pel costat de casa nostra.
Deixalleria municipal:
Aquí es dipositen residus que no van als contenidors dels carrers, residus que no es poden reciclar. És un servei gratuït pels ciutadans. S'hi aboquen residus especials: piles, pintures...; residus diversos: runes domiciliàries, pneumàtics...; i voluminosos: ferralles i metalls.
A continuació, entrevista al senyor Joan Colomer, regidor de Medi Ambient, que ens explicarà una mica sobre Barberà, què fa respecte al medi ambient, projectes en marxa i en procés de mecanitzar, i el que hauria de fer cada ciutadà per millorar la situació actual:
- Què penses sobre el que està passant al món a causa del canvi climàtic?

- Jo penso que en aquest moment hi ha una sensibilització creixent del tema, és a dir, com per exemple el que va fer l'Al Gore, tenint en compte que va perdre les eleccions, en tot cas podia tenir molta més influència en el seu àmbit, el polític, dels Estats Units. Ha aconseguit una altre cosa, que potser si hagués guanyat no l'hagués fet. Però amb aquell document el que ha aconseguit és donar molta publicitat a un tema que és real, això els científics fa temps ho estan dient. Una realitat, com el forat d'ozó, si els gels es fonen pujarà el nivell del mar, però és que això serà per què? Si estem enviant a l'atmosfera uns gasos que provoquen això, què es pot fer? Es poden fer moltes coses, científicament és clar que preocupa, què puc fer jo? Què podem fer amb la nostra població? Això és el que hem d'intentar, però sols no ho farem.

- Per tan el sobreescalfament de la terra està relacionat amb la capa d'ozó?

- Influeix, influeix tot està lligat, la capa d'ozó ens dóna una problemàtica diferent, com la llum ultravio-lada. L'escalfament ve fonamentalment per la llum infraroja, que és la que escalfa, i si els filtres no són adequats doncs també perjudica, i si a més a més no s'escup, reboten, això va repercutint sobre la temperatura, i va augmentant.

- Penses que hi ha una bona xarxa de transport públic a Barberà?

- No, no hi ha una bona xarxa de transport públic perquè realment tenim problemes de mobilitat que ens ve donada per la geografia, les barreres naturals o artificials, i en aquest cas tenim un polígon industrial, al qual per accedir-hi només s'hi pot anar amb vehicle propi o transport públic que el municipi està potenciant. Em consta que la setmana que ve s'integrarà a la xarxa del TM, el que significa que el mateix bitllet que et pot servir per circular per Barcelona, ens pot portar fins al polígon industrial. Això és una millora, però malgrat tot és difícil. Hi ha uns nusos de comunicació en la mateixa banda del riu, tot i que s'ha anat millorant amb els accessos a l'autopista (quan es faci la xarxa de ferrocarril, amb la línia orbital es podrà anar directament cap a les indústries del polígon). Per tant, això ens bloqueja, és a dir, per una banda els usuaris d'altres municipis que van al polígon dificulten als ciutadans del nostre municipi que van a un altre lloc i que hagin de passar pel mateix polígon. I després el fet que la via no tingui una sortida directa a l'autopista, que hagi de passar a través nostre fa que encara sigui més difícil, i si a això li sumes que estem ajuntats amb Sabadell com a ciutat és difícil, per tant hi ha una tasca a fer importantíssima. Importantíssima què vol dir?, que els desplaçaments intramunicipals s'haurien de fer al màxim a peu, i en bici, i en transport públic, i no en vehicles privats. Aquest no és el problema, sinó que això es topa amb les sortides i entrades a la població mogudes pel ball que hi ha de desplaçaments al lloc de treball, per tant tenim molta feina a fer, però si no ens van les infraestructures grans, ho tenim difícil. El futur? Bé, la línia orbital, cada tren que passarà per Granollers, Santa Perpètua, que farà parada en el polígon... això necessitarà temps perquè es trobi una bona solució. Si es fa l'accés a Badia que no passi pel mig de la població i si la xarxa integral en el futur es millora, jo crec que farem passets en aquesta línia.

- Hi ha un control a les indústries per tal que respectin el medi ambient?

- Sí, el que passa és que...a quin nivell? Quines coses? És a dir, què vol dir respectar el medi ambient? Enviar emissions a l'atmosfera (per un cantó, aire); enviar emissions líquides que van a la xarxa de clavegueram i al riu (diguem, aigua), i llavors hi ha el soterrament d'aquestes que només se sap quan te'n vas i mires a terra, per tant no es controla.
Els abocaments al riu, que a vegades controlen menys i cada vegada millora més, i aquest any doncs, com a responsabilitat principal, posarem en marxa un mecanisme que ajudarà a vigilar.
Sempre hi ha "picaresques", aquelles persones que envien per la xarxa fluvial el que hauria d'anar per la residual. Les aigües residuals de les indústries van a una depuradora, tenen un tractament. Passen per la depuradora, que no és en el municipi, que va a la de Montcada, i per tant estem assumint una cosa general.
Si algú aboca a la xarxa fluvial, va directe al riu i s'està fent una infracció, i això passa, i s'està mirant i seguint i s'estan fent expedients i se'n veuran més. Quant a l'aire, entraria en la problemàtica general, i Barberà en aquest sentit està participant en la xarxa, diguem... experimental. L emissió de les partícules, sabeu que hi ha una dita que diu que es pot anar a una velocitat, a determinat nucli urbà, posem 10 km/h, nosaltres som en una zona problemàtica, no ens afecta això directament, però amb les partícules que s'emeten, que es diuen P-10, amb un tamany de 10 micres, això és general i estem participant en un experiment del P-2,5, és a dir, 2,5 micres, un percentatge per anar millorant i que no s'emetin partícules a l'ambient. Per tant, estem en aquesta línia, participant nosaltres com a pilots de Catalunya, uns dels pocs municipis que participa en aquesta mostra en aquest sentit. Això sempre ha d'anar en aquesta línia, seria anant molt més enllà, estalviaríem més recursos i conscienciaríem la gent. No oblidem que el culpable no és l'administració que inspecciona sinó la persona que ho fa malament. Això vol dir que quan nosaltres descubrim alguna cosa la perseguim.

- Què penses de l'estat del riu Ripoll?

- La pregunta és directa i és el meu tema estrella, el que m'he marcat com objectiu en aquesta regidoria. Què en penso? Que ha millorat mol-tíssim. Això potser us sona estrany, però quan jo tenia la vostra edat, el riu anava de tots colors. Jo ara sóc avi, i la meva filla, que és la gran, una vegada em va dir, quan era petita: "Mira papa! Un riu amb aigua neta!". Érem al Pirineu... Que un fill teu et digui: "Mira, un riu amb aigua neta!", quan tens un riu... Vosaltres ja no veieu el riu amb aigua bruta, o almenys com la veia jo, "tutticolori", en aquell temps. Ha de millorar moltíssim, però, i hem d'aconseguir que l'entorn del riu sigui part de la població. Això ho simpatitzo jo dient que el poble, la ciutat, ha d'estar més a prop del riu i el riu més a prop del poble. Per tant, en aquest se":: penso que hi ha molt a fer, que aquest és l'objectiu a aconseguir i que s'ha de treballar en aquesta línia. Això no voldirque, com que l'aigua està neta perquè no s'hi aboca brutícia, l'entorn no sigui bonic i no s'hi estigui bé. Per tant què hem de fer? Netejar i no embrutar. Què ha de fer el municipi? Doncs incitar aquesta línia. Aquest any ja posarem en marxa un mecanisme de persones, diguem-li Brigada del Riu, que tindrà aquesta feina, fonamentar o netejar, vigilar, identificar a qui no ho faci, però sobretot netejar. Tanmateix, això sol no serveix: el que serveix és que la gent hi vagi, que el gaudeixi, que sigui fàcil arribar-hi, camins nets i que siguin un bon lloc per passejar, perquè és un indret molt maco: jo us convido, si no l'heu fet, a fer un passeig. Jo me l'imagino podent passar creuant el riu per banda i banda des del Bari-centro fins a la Romànica, per les dues bandes, i passant d'un lloc a I" alt re, i amb arbrat i vegetació pròpia del bosc de ribera. Això no és insuficient, això vol dir consciència, treball, projecte i fases. Us he explicat la línia política de la regidoria.

- I s'hi aboquen residus però ara s'hi aboquen menys, no?

- Jo diria que no se n'hi aboquen, el que passa és que, textualment, en termes absoluts, un no ho pot dir, perquè, un dia, anant amb el tècnic de medi ambient de suport vam veure que en una torrentera sortia un líquid vermell, vam seguir el seu curs per saber d'on venia i ens vam perdre, no ho vam trobar, però a vegades es troba i: "Escolti, que està passant això", "Ai, perdoni, que m'he equivocat". Bé, perdoni, però tant si era intencionat com si no, no ho facis. Es farà un pla virtual del clavegueram en el qual es tindrà un control, que no hi hagi connexions equivocades, de fluvials i residuals, i el que ho faci llavors no s'haurà equivocat, i s'haurà d'actuar contra ell, però jo no crec en la repressió, sinó en la mentalització. Si aquesta persona veiés un cost, ho ha de carregar en el producte i ho ha de fer pagar a la societat. És a dir, el culpable, jo sempre ho he dit, no és qui sembla, és el conjunt, perquè sempre volem pagar-ho barat, que ens vingui de Xina i que no n'hagi control. Té un cost, que l'aigua torni neta, perquè tots embrutem, normalment té un cost, i s'ha de fer, i s'ha de respectar, s'ha de complir. Per tant, en aquest sentit jo diria que no s'hi llencen, que són més aviat coses puntuals intencionades o no intencionades o involuntàries, però que Sabadell ens torna l'aigua neta, té un bon sistema de depuració i ha millorat molt el seu entorn, que és un motiu d'enveja en aquest sentit. Per tani hem d'arribar al seu nivell i mi llorar-ho, o igualar-ho. Nogens menys, l'aigua tampoc s'em bruta, és a dir, si nosaltres en mirem l'aigua que surt de Bar berà, a Barberà, si no veiem e que ens entra, no veurem gair diferència. Estem parlant sempr en termes estadístics. La quali tat? Ha de millorar, millorar mo i molt, però és clar, si netegem no embrutem jo crec que ja mi llorarà.

- Barberà inverteix suficients recursos en aquest fet?

- Gairebé ja t'he respost, és dir, suficients. Jo penso que aquest any més del que estem acostumats, i més dels que tocara en el futur, si aconseguim donar-li la volta a la truita. Què vol dir això?, que l'aigua estigui neta i qui embruti l'aigua no hi sigui o treure aquesta gent. Allò que està al voltant del riu, a dins del llit del riu... que no hi hagi coses, que aquesta gent les traurà. Si a més no es llença perquè si està net no es llençarà res, se n'haurà de treure menys, amb la qual cosa aquest recurs no farà falta d'aquí un temps, s'haurà de reduir. Que sigui suficient o no, el que sigui en aquest sentit, ho valorarem al llarg de l'any. Per tant, enguany ja anirem en aquesta línia. Per què es fa ara? Doncs perquè abans no es podia, però és clar... L'altre dia em van dir: "Hi ha un nou grup de pneumàtics candidat, no el poseu sota el pont!", ostres, és clar que es traurà però la solució no és treure'l, és llençar-lo on toca. Hi ha hagut algun desaprensiu que ho ha llençat on no toca, a aquest se li hauria de fer pagar, però és millor mentalit-zar-lo que no ho faci: treure'l ara i després, sí s'identifica, a la propera ja anar-li al darrere. Vosaltres sou joves, heu crescut en aquesta cultura, el reduir, reuti-litzar, reciclar són coses que estan de moda. Quan jo parlava de medi ambient ja era llicenciat i havia acabat la carrera i era un dels il·lustrats en aquella època, que pensava que allò era un futur, i ara hi estic perquè m'agrada, però això és molt recent, és mentalitat. Aquesta cultura de dir, no, la culpable és l'indústria... el culpable som tots perquè volem comprar barat. Jo deia, i dic, a les meves classes de química, quan començo: "Qui contamina no és el químic, el químic sap netejar el que s'embruta, el que contamina és l'economista i l'advocat, el que no fa les lleis adequades i no reparteix el cost econòmic a qui li toca". Això, al meu parer, és il·lustratiu en el sentit general, també hi ha químics desaprensius.

- Els nivells de contaminació de Barberà estan per sobre d'alguna mitjana establerta?

- Estan a la mitjana, el que passa és que a Barberà existeixen unes línies d'autopistes, i això és un focus de transmissió. Per tant, en aquest sentit, tots els llocs que estan propers a les vies són més propensos a tenir més contaminació que els llocs on no hi ha aquestes vies. La gent del camp, quan es desplaça, passa per aquestes vies. Ells no les tenen als seus pobles però hi passen, és un peatge que hem de pagar, quan estem ben comunicats.

- Què penses que pot aportar cada ciutadà per millorar aquest aspecte?

- Allò que amb la seva actitud i la seva mentalitat sigui capaç d'aportar. En aquest moment és reduir el consum d'aigua, evitar llençar residus, tants com sigui possible, i procurar treure un paper més dels que llences, en un sentit metafòric. És a dir, quan vaig al bosc procurar treure una cosa més de les que llenço. Si tothom ho fes, jo penso que aniríem millor. Incloent-hi l'institut: si hi ha una pintada a la taula menys, doncs millor. Si netejo una més de les que he fet ho tindríem més net. Ara hi ha unes parets a les aules de batxillerat que les han pintat, doncs si les haguessin pintat els alumnes encara seria millor i , aquesta és la filosofia aplicada als drets que estic veient en aquest món.

- Quina influència creus que pot tenir un municipi com Barberà en el problema del sobreescalfament global de la Terra?

- No perdre el tren. Què vol dir "no perdre el tren"? Les línies que hi ha en general que s'apliquin al municipi de cadascú i en particular cada ciutadà en el seu ambient. Què vol dir? Que si ara hi ha aquesta sensibilització, cal traslladar-la, fer-ne partícip tothom, fer-la arribar: "Bah! Aquí no passa res perquè jo ho llenci al terra!" És veritat, no passa res perquè un llenci aigua, no passa res perquè un cremi, no passa res perquè un controli el que fa, però si se li descontrola, i si ho fa un i ho fa un altre es descontrola, per tant l'aportació del maremenc de sorra, ens arriba tota la muntanya, resumint: no perdre el tren, i millorar en aquesta línia el que puguem fer en el nostre àmbit. Estalvi energètic, per què anar en cotxe si pots anar a peu? Per què deixar l'aixeta oberta quan no fas servir l'aigua? I jo em pregunto, i per què no...? Això és una idea que intentaré treballar jo. Si quan ens eixuguem les mans, tinguéssim a sota una galleda, al sifó, i l'obríssim, re-collíssim aquesta aigua i la llencéssim a la cisterna quan anem a evacuar les necessitats, faria el mateix efecte i gastaríem menys aigua. Que jo sol ho faci no serveix de res, però, bè, si això serveix per experiència que després es pot traslladar i es pot aplicar... Per tant, hem d'aportar iniciatives, alguna serà bona, i es podrà estendre. Avui dia existeixen els reductors d'aigua que dóna la Generalitat, que ja vam promocionar fa un temps. Què vol dir reductors d'aigua? Fan que entri aire, que es barregi amb l'aigua, sembla que hi hagi la mateixa quantitat però se'n gasta menys. L'efecte quan es renta és el mateix. En aquest sentit, doncs, jo crec que aquestes coses és bo divulgar-les i aplicar-les, un de sol no fa res, però entre tots veig el que podem aconseguir, sí: un futur millor.