dimarts, 25 d’abril de 2006

Barberà del Vallès (I)


L'arquitectura de l'església romànica de Santa Maria de Barberà
Situada en un pla damunt mateix d'un barranc, pel fons del qual passa el riu Ripoll, l'església de Santa Maria de Barberà és una senzilla obra del segle Xll, que es presenta com un dels més bells exemplars de l'arquitectura romànica catalana.
La restauració i la neteja de les construccions fetes posteriorment a aquesta, a l'exterior, han retornat a l'edifici la gràcia primitiva d'abans.
Arquitectonicament impera una gran sobrietat de mitjans, de línies i de dimensions. La contemplació d'aquest edifici s'origina solament de l'acertada distribució i equilibri dels diversos elements que el constitueixen.
Tant a l'interior com a l'exterior, cada peça, considerada independent i aïllada de les altres, constitueix un element molt pobre, amb molta simplicitat, construït de forma austera i emprant uns materials d'allò més ordinaris. El gran mèrit de l'arquitectura del nostre edifici consisteix a la combinació convenient d'elements els quals no podrien brillar independentment, i han aconseguit donar-li un bonic efecte, tan equilibrat i esvelt.
L'església de Santa Maria de Barberà és formada per una nau, a l'extrem de la qual fou contruït un transsepte. Damunt del braç nord del transsepte es dreça una campana de torre, de planta rectangular, que presideix tota la construcció.
L'esquema de la planta de l'edifici és molt simple: nau i capçalera no formen cap conjunt homogeni, sinó dos cossos d'edifici independents que han estat units. La llum de l'absis central és força més reduïda, la qual cosa fa que els arcs que obren els braços del transsepte tinguin una obertura obliqua en relació amb la direcció recta dels murs laterals de la nau.
Cada element recolza directament sobre els fonaments, sense cossos d'edificació intermedis que exigeixin la compensació de pressions o bé l'equilibri de forces.
L'església fou construïda amb blocs de pedra de dimensions mitjanes, desbastades a cop de martell, ordenades en filades horitzontals ben dispossades, uniformes i paral·leles. Una capa d'arrebossat tapa totalment les superfícies de la coberta.
La uniformitat d'aparell que domina l'interior de l'edifici fa que tingui un aire auster i rústec, ple de serietat i respecte.
Els murs de la nau són completament llisos per tal de no trencar la monotonia...

La Maleta Viatgera
Barberà ha canviat molt al llarg del temps, alguns canvis han estat gairebé imperceptibles, però n'hi han hagut d'altres de molt visibles com succeeix en els casos que anirem comentant a continuació.
Per començar, mostrem dues fotografies de l'estació: una de l'any 1929, poc desprès de la seva inauguració, i l'altra del 2008, tal i com la coneixem avui dia.
És un dels llocs que menys ha canviat de Barberà. L'edifici pràcticament continua sent el mateix, a diferencia d'una porta lateral que actualment és una finestra i de l'escriptura que es troba a la part superior, en la que es pot llegir: Santa Maria de Barberà.
Com es pot observar amb facilitat en les fotografies, l'evolució dels trens entre el 1929 i el 2008 és el canvi més gran que s'ha produït en aquesta estació. El disseny, els materials amb els que es construeixen, la llargada, l'amplada, l'alçària, l'estructura... són aspectes dels trens que s'han modificat amb el temps. A més, l'avanç de la tecnologia ha permès introduir nous mecanismes, com les portes automàtiques o l'alarma que avisa que les portes del tren es tancaran.
Les vies no han canviat gaire, però sí ha canviat l'alçària de les andanes, que s'ha augmentat uns centímetres per tal de donar més seguretat als passatgers. Per aquest mateix motiu, s'han dibuixat dues línies blanques a les andanes, que marquen la distància de seguretat entre el passatger i el tren.
Encara que no s'aprecia bé en la fotografia, sembla que l'antiga estació encara no tenia el terra asfaltat ni tampoc un pas subterrani per creuar a l'altra andana.
Els antics arbres s'han substituït per una teulada de metall que protegeix els passatgers del sol i dels possibles temporals de pluja. A més, s'ha construït un espai per poder deixar les bicicletes i també s'han posat diversos bancs al llarg de l'estació per permetre que els passatgers reposin fins que arribi el seu tren.
A continuació, mostrem dues fotografies més que fan referència a l'avinguda Generalitat: la primera es va fer l'any 1963 i la segona es va fer el 2008.
Si l'estació era un dels llocs que menys ha canviat de Barberà, aquest es podria considerar com un dels que més, ja que a la primera fotografia no hi ha res del que hi ha avui dia. Es veu com els arbres en filera marcaven el final del carrer i l'inici de la vorera, i si ens hi fixem, fins i tot podrem arribar a veure algunes cases a la part superior dreta o cap al final del carrer en una de les voreres. Si el carrer estava asfaltada o no, no ho podem saber, ja que la fotografia que estem observant es va fer a l'hivern, quan va caure una gran nevada, que els més grans encara recordaran, i per tant la neu està cobrint tot el carrer. A Barberà normalment no acostuma a nevar, per això aquesta gran quantitat de neu que va caure aquell any es considera un fet aïllat i inusual.
En la fotografia actual, es pot observar la increïble evolució que s'ha produït en aquest carrer en un període de 45 anys. S'han edificat nous edificis, s'han obert botigues d'alimentació, rellotgeries, joieries i, fins i tot, noves entitats financeres. També s'han posat fanals per a l'enllumenat de la ciutat, bancs, papereres i els arbres no són els mateixos que abans, són d'un altre tipus. En la vorera esquerra, es veu un cartell lluminós de color verd que és un exemple dels canvis que s'han produït en els cartells que anuncien el nom de les botigues, ja que antigament les lletres dels cartells eren fetes de pintura normal i corrent i per tant, per la nit no eren visibles. Finalment, en aquesta fotografia sí que podem afirmar que el carrer està asfaltat, tot i que ara el que seria estrany seria que no ho estigués.
Seguidament, mostrem altres dues fotografies del mercat: una de l'any 1983 aproximadament i l'altre del 2008. El disseny del mercat continua sent el mateix que hi havia abans, però els materials actualment són diferents a causa de la restauració que es féu fa uns anys. En la façana del mercat que podem observar en aquesta fotografia, es veuen les vidrieres que s'han fet durant la restauració per permetre als ciutadans observar l'interior del mercat. Les antigues portes manuals s'han substituït per unes de noves que són automàtiques i a més, a sobre de les portes s'han posat dos rètols amb el nom del mercat, juntament amb el logotip. Al voltant del mercat també han canviat moltes coses, com l'edificació de diferents edificis a la part esquerra, la millora de la carretera en general i de la vorera. En aquesta vorera, s'han incorporat diversos elements com: semàfors, fanals, papereres, cartells de publicitat i el anomenat carril bici. S'han incorporat elements de seguretat per protegir els vianants de possibles atropellaments i s'han substituït els arbustos, que estaven molt descuidats, per arbres que reben un manteniment.

Per acabar, mostrem dues fotografies, on es pot veure el terme municipal de Barberà vist des de l'aire: la primera es va fer l'any 1979 i la segona l'any 2008.
En la primera fotografia, podem observar que una bona part de la ciutat no estava urbanitzada sinó que eren grans terrenys sense cap utilitat o horts. Encara no existia el parc Europa ni els pisos que l'envolten, en el seu lloc trobem una fàbrica. A sobre d'aquesta fàbrica trobem més terrenys buits on actualment trobem el complex esportiu, els pisos i les cases aparellades de Can Llobet. L'IES Can Planas i el CEIP El Bosc ja existien, però avui dia, als seus voltants, trobem més fàbriques de les que apareixen en la fotografia antiga. El mateix passa amb el CEIP Can Serra, amb la diferència de que en comptes de fàbriques, avui dia trobem cases i pisos que envolten el col·legi per la part esquerra i dreta, on abans hi havia un camp de futbol, terrenys sense edificar i la casa i la fàbrica de les pastes Pedragosa. A més, també trobem el parc de Can Serra, que es pot reconèixer fàcilment en la segona fotografia gràcies a la seva peculiar forma triangular. A sota del barri de Can Serra trobem una zona que pràcticament no ha canviat, ja que continua sent ocupada per fàbriques de tot tipus. L'autopista, el casc antic i el barri de Can Gorgs continuen sent iguals exceptuant alguns petits canvis que s'hagin pogut realitzar al llarg del temps, com ara la construcció de noves cases.
Un fet important per a la nostra ciutat, i que es pot apreciar a la fotografia és que, una bona part del que avui coneixem com a Badia abans formava part de Barberà o millor dit, Sta. Maria de Barberà i això va provocar que el terreny que ocupa la nostra ciutat es reduís juntament amb el nombre d'habitants. Però això va ser fa bastants anys i des d'aleshores Barberà s'ha recuperat i ha crescut considerablement. En conclusió, es pot afirmar que Barberà del Vallés ha fet uns grans canvis en un període molt curt de temps i que és una ciutat que, avui dia, encara continua creixent i millorant pel bé dels ciutadans que hi viuen.

Barberà del Vallès (II)

Parlem de Seguretat
Barberà del Vallès, un poble situat als voltants de Barcelona, a primera vista sembla tranquil, no hi ha molta delinqüència ni res problemàtic encara que sempre hi ha excepcions. És un poble que actualment està vigilat sota la vigilància del cossos de la policia del nostre Estat, ara mateix al poble hi estan instal·lades dues comissaries de la policia, més concretament la policia local o municipal i els mossos d'esquadra, que són la policia de Catalunya. Tanmateix, encara que al poble només hi hagi dues comissaries, la policia municipal i la guàrdia civil dels voltants, com per exemple la de Cerdanyola, també vigilen aquest poble, per tant és considerat un poble amb la seguretat adient per als nostres temps.
Però d'això no en fa molt, només fa uns anys que tenim vigilants propis per al nostre poble, abans, només hi existien vigilants amb moto que hi venien des de ciutats més importants. Als anys setanta va instal·lar-se a Barberà del Vallès la comissaria de policia local que actualment encara segueix en funcionament: és la policia més antiga del nostre poble que encara és en actiu. El poble sempre ha estat depenent d'altres pobles o ciutats del voltant, però per fi l'any passat s'hi va instal·lar la comissaria dels mossos d'esquadra, que han ajudat molt a que és redueixin els robatoris i conflictes, han anat col·laborant amb altres cossos de la policia per tal de reduir un tant per cent de problemes al nostre poble i als nostres veïns: Badia, Cerdanyola...

Gràcies als avenços de seguretat al llarg dels anys hem reduït entre tots els problemes i conflictes, però ara tot això ja és del passat: ara vivim en una època en què tenim un poble molt més segur, encara que tots hi hauríem de contribuir, i això no ho fa molta gent. Ara mateix la seguretat del nostre poble es reparteix entre els quatre cossos de policia que hi ha al nostre país, que són:
-La policia nacional:
És l'encarregada de tramitar les denúncies, de revisar els estrangers sense papers, de fer les documentacions dels ciutadans, com el DNI, passaport..., i també està autoritzada a actuar en casos de riscos.
-La guàrdia civil:
És la policia més antiga del nostre país, ara mateix és centra més en els temes marítims i de les armes de foc.
-Els mossos d'esquadra:
Simplement és la policia autonòmica de Catalunya, fa uns quan anys que hi existeix, però des de tan sols uns dos anys s'ha afermat com la policia més importa de Catalunya, ells són els encarregats de vigilar el trànsit a les afores de la ciutat, també fan denúncies i estan autoritzats a actuar en casos de riscos, i són encarregats de vigilar el consum de drogues i els robatoris.
-La policia municipal o localÉs la policia més propera als ciutadans ja que només treballen de cara a la seva ciutat, ells són els encarregats de posar les multes, de gestionar casos domèstics concrets, de dirigir el trànsit dins una ciutat, com per exemple quan els nois van al col·legi. També en diverses etapes de l'any es dediquen a anar als col·legis a donar classes d'educació viària.
Hem fet diverses entrevistes, una d'elles a la policia local i una altra als mossos d'esquadra; les altres les hem fet a gent del carrer, per saber la seva opinió sobre la seguretat a Barberà del Vallès.
L'entrevista a la policia local:
Hem conversat amb el sergent Méndez de la policia local, li hem plantejat diverses qüestions sobre el funcionament i la seguretat de la nostra ciutat, ens ha explicat que tenen 50 persones que constitueixen la comissaria de Barberà, ens ha informat que als anys setanta es va fundar la primera comissaria de la policia local al nostre poble, finalment ens ha explicat les diferents drogues que es poden consumir al poble, que són el haixix, l'èxtasi..., però ell ens ha explicat que el problema primordial amb el que la policia local s'enfronta és el consum il·legal de haixix. Ens ha dit que, en general, la mitjana d'edat per consumir aquesta droga és dels 14 als 25 anys (l'etapa d'un adolescent), i amb això hem finalitzat l'entrevista.
La segona entrevista va ser als mossos d'esquadra:
Ells ens van rebre de manera molt agradable, ens van fer una visita guiada per la comissaria de Barberà del Vallès, durant la qual ens vam ensenyar la primera planta, on és la sala de declaracions per registrar les denúncies; també hi ha un menjador on mengen els treballadors. Seguidament ens han mostrat el saló on es guarden les armes de cada policia; també
tenen una sala on guarden tot el que requisen, a la qual ens han explicat que només es podia entrar acompanyat d'un altre agent per evitar que ningú no se n'endu-gués res. L'última sala de la primera planta ha estat la sala de reunions, on cada agent explica com li ha anat la ronda..., també utilitzada per donar instruccions als agents perquè facin el que l'agent superior els demana. Aquesta sala ens va fer riure perquè és igual a la de la sèrie de televisió "Los hombres de Paco".
Al soterrani de la comissaria són els calabossos. N'hi ha de diferents: uns per a les dones, uns per als nens i altres per als homes, però estaven buits perquè als acusats els duen a Cerdanyola. Al fons de tot és troba la sala on els acusats declaren.
Després ens han ensenyat la segona planta de l'edifici, on són els despatxos del caps de la comissaria (aquests normalment són més grans). Finalment hem anat a una sala de reunions on hem fet preguntes a l'agent Jessica, que ha estat l'agent que ens ha atès.
Hem estat una estona parlant, i de sobre ha vingut el sergent de la comissaria. Ells han respost totes les preguntes que els hem fet. Ens han dit que el cos dels mossos consta de 55 policies, i ens han explicat els diferents rangs que té el cos de mossos:
-Agent: el més baix.
-Caporal.
-Sergent.
-Sotsinspector.
-Inspector.
-Intendent.
-Comissari: és el que mana en cada província.
-Comissari cap: mana en general.
De cada torn es responsabilitzen 8 policies: 2 d'ells caporals, 2 vigilant i 4. agents: els caporals i els vigilants es queden a comissaria mentre que els agents patrullen de dos en dos per la ciutat.
Des que els mossos s'han instal·lat a Barberà han fet equip amb la resta de la policia. Gràcies a això la delinqüència ha baixat d'un 10% aproximadament, i ens han donat un exemple d'això: al mercat de Badia del Vallès abans es robaven de 6 a 7 carteres, però ara aquest nombre de robatoris ha baixat a 0 o 1.
Hem preguntat sobre les lleis que afecten els menors i ens han dit que és la Llei orgànica 5/2000, la qual no permet al menor ingressarà a la presó, però en casos extrems sí que permet portar-lo al reformatori.
Ens han explicat que a Barberà no hi ha molts, de robatoris, i que és un poble molt tranquil, gràcies a que no existeix cap barri de marginats...
Per acabar, hem estat parlant amb gent del carrer i hem tret algunes conclusions del que opinen sobre la seguretat i delinqüència d'aquest poble.
Tots els ciutadans estaven d'acord amb que hi ha una millora a la seguretat, però hi ha bastant gent que vol que la policia no es dediqui tant a posar multes i sí en canvi actuï de veritat, però el problema és de les lleis del país. La gent només es queixa perquè solament miren per ells.
I finalment amb això acabem Gràcies a les persones que ens han atès.
Medi Ambient
Barberà és un municipi semiurbà, que té diferents espais verds dedicats al medi ambient, com per exemple parcs, boscos, rius... destacant uns en concret:
- El bosc de Santiga.
- La deixalleria municipal.
- El riu Ripoll.
Aquests espais podem dir que formen el nucli rural de Barberà del Vallès, exceptuant la deixalleria, que no és un espai però que ajuda a tenir una Barberà neta i a favor del medi ambient. Són espais importants perquè mostren el bon ambient del nostre entorn.
Bosc de Santiga:
Típic bosc mediterrani d'alzines, amb més o menys sotabosc i una pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzines que cobreixen una superfície de 36 ha. La vegetació de ribera queda limitada als quatre torrents que aboquen les seves aigües al riu Ripoll: el de Can Llobateres, el d'Altimira, el del Castell i el de Can Magí (aquest ha quedat aïllat per la construcció del polígon industrial). Hi ha també zones de transició que estan constituïdes per una vegetació de tipus herbaci o arbustiu. Tanmateix, trobem zones reforestades que havien estat camps de cultiu. En aquest espai tan variat, hi conviuen nombroses espècies animals.

Riu Ripoll:
Travessa tota la comarca del Vallès Occidental, passant per Sabadell en un tram de 7 quilòmetres. Com a riu mediterrani, es caracteritza per un cabal normalment escàs i per un
règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants. La seva ubicació prop de la ciutat li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural. El riu travessa terrenys al·luvials, fet que provoca una accidentada erosió al llarg del seu recorregut, i ofereix un paisatge preciós que s'hauria d'observar, ja que passa pel costat de casa nostra.
Deixalleria municipal:
Aquí es dipositen residus que no van als contenidors dels carrers, residus que no es poden reciclar. És un servei gratuït pels ciutadans. S'hi aboquen residus especials: piles, pintures...; residus diversos: runes domiciliàries, pneumàtics...; i voluminosos: ferralles i metalls.
A continuació, entrevista al senyor Joan Colomer, regidor de Medi Ambient, que ens explicarà una mica sobre Barberà, què fa respecte al medi ambient, projectes en marxa i en procés de mecanitzar, i el que hauria de fer cada ciutadà per millorar la situació actual:
- Què penses sobre el que està passant al món a causa del canvi climàtic?
- Jo penso que en aquest moment hi ha una sensibilització creixent del tema, és a dir, com per exemple el que va fer l'Al Gore, tenint en compte que va perdre les eleccions, en tot cas podia tenir molta més influència en el seu àmbit, el polític, dels Estats Units. Ha aconseguit una altre cosa, que potser si hagués guanyat no l'hagués fet. Però amb aquell document el que ha aconseguit és donar molta publicitat a un tema que és real, això els científics fa temps ho estan dient. Una realitat, com el forat d'ozó, si els gels es fonen pujarà el nivell del mar, però és que això serà per què? Si estem enviant a l'atmosfera uns gasos que provoquen això, què es pot fer? Es poden fer moltes coses, científicament és clar que preocupa, què puc fer jo? Què podem fer amb la nostra població? Això és el que hem d'intentar, però sols no ho farem.
- Per tan el sobreescalfament de la terra està relacionat amb la capa d'ozó?
- Influeix, influeix tot està lligat, la capa d'ozó ens dóna una problemàtica diferent, com la llum ultravio-lada. L'escalfament ve fonamentalment per la llum infraroja, que és la que escalfa, i si els filtres no són adequats doncs també perjudica, i si a més a més no s'escup, reboten, això va repercutint sobre la temperatura, i va augmentant.
- Penses que hi ha una bona xarxa de transport públic a Barberà?
- No, no hi ha una bona xarxa de transport públic perquè realment tenim problemes de mobilitat que ens ve donada per la geografia, les barreres naturals o artificials, i en aquest cas tenim un polígon industrial, al qual per accedir-hi només s'hi pot anar amb vehicle propi o transport públic que el municipi està potenciant. Em consta que la setmana que ve s'integrarà a la xarxa del TM, el que significa que el mateix bitllet que et pot servir per circular per Barcelona, ens pot portar fins al polígon industrial. Això és una millora, però malgrat tot és difícil. Hi ha uns nusos de comunicació en la mateixa banda del riu, tot i que s'ha anat millorant amb els accessos a l'autopista (quan es faci la xarxa de ferrocarril, amb la línia orbital es podrà anar directament cap a les indústries del polígon). Per tant, això ens bloqueja, és a dir, per una banda els usuaris d'altres municipis que van al polígon dificulten als ciutadans del nostre municipi que van a un altre lloc i que hagin de passar pel mateix polígon. I després el fet que la via no tingui una sortida directa a l'autopista, que hagi de passar a través nostre fa que encara sigui més difícil, i si a això li sumes que estem ajuntats amb Sabadell com a ciutat és difícil, per tant hi ha una tasca a fer importantíssima. Importantíssima què vol dir?, que els desplaçaments intramunicipals s'haurien de fer al màxim a peu, i en bici, i en transport públic, i no en vehicles privats. Aquest no és el problema, sinó que això es topa amb les sortides i entrades a la població mogudes pel ball que hi ha de desplaçaments al lloc de treball, per tant tenim molta feina a fer, però si no ens van les infraestructures grans, ho tenim difícil. El futur? Bé, la línia orbital, cada tren que passarà per Granollers, Santa Perpètua, que farà parada en el polígon... això necessitarà temps perquè es trobi una bona solució. Si es fa l'accés a Badia que no passi pel mig de la població i si la xarxa integral en el futur es millora, jo crec que farem passets en aquesta línia.
- Hi ha un control a les indústries per tal que respectin el medi ambient?
- Sí, el que passa és que...a quin nivell? Quines coses? És a dir, què vol dir respectar el medi ambient? Enviar emissions a l'atmosfera (per un cantó, aire); enviar emissions líquides que van a la xarxa de clavegueram i al riu (diguem, aigua), i llavors hi ha el soterrament d'aquestes que només se sap quan te'n vas i mires a terra, per tant no es controla.
Els abocaments al riu, que a vegades controlen menys i cada vegada millora més, i aquest any doncs, com a responsabilitat principal, posarem en marxa un mecanisme que ajudarà a vigilar.
Sempre hi ha "picaresques", aquelles persones que envien per la xarxa fluvial el que hauria d'anar per la residual. Les aigües residuals de les indústries van a una depuradora, tenen un tractament. Passen per la depuradora, que no és en el municipi, que va a la de Montcada, i per tant estem assumint una cosa general.
Si algú aboca a la xarxa fluvial, va directe al riu i s'està fent una infracció, i això passa, i s'està mirant i seguint i s'estan fent expedients i se'n veuran més. Quant a l'aire, entraria en la problemàtica general, i Barberà en aquest sentit està participant en la xarxa, diguem... experimental. L emissió de les partícules, sabeu que hi ha una dita que diu que es pot anar a una velocitat, a determinat nucli urbà, posem 10 km/h, nosaltres som en una zona problemàtica, no ens afecta això directament, però amb les partícules que s'emeten, que es diuen P-10, amb un tamany de 10 micres, això és general i estem participant en un experiment del P-2,5, és a dir, 2,5 micres, un percentatge per anar millorant i que no s'emetin partícules a l'ambient. Per tant, estem en aquesta línia, participant nosaltres com a pilots de Catalunya, uns dels pocs municipis que participa en aquesta mostra en aquest sentit. Això sempre ha d'anar en aquesta línia, seria anant molt més enllà, estalviaríem més recursos i conscienciaríem la gent. No oblidem que el culpable no és l'administració que inspecciona sinó la persona que ho fa malament. Això vol dir que quan nosaltres descubrim alguna cosa la perseguim.

- Què penses de l'estat del riu Ripoll?
- La pregunta és directa i és el meu tema estrella, el que m'he marcat com objectiu en aquesta regidoria. Què en penso? Que ha millorat mol-tíssim. Això potser us sona estrany, però quan jo tenia la vostra edat, el riu anava de tots colors. Jo ara sóc avi, i la meva filla, que és la gran, una vegada em va dir, quan era petita: "Mira papa! Un riu amb aigua neta!". Érem al Pirineu... Que un fill teu et digui: "Mira, un riu amb aigua neta!", quan tens un riu... Vosaltres ja no veieu el riu amb aigua bruta, o almenys com la veia jo, "tutticolori", en aquell temps. Ha de millorar moltíssim, però, i hem d'aconseguir que l'entorn del riu sigui part de la població. Això ho simpatitzo jo dient que el poble, la ciutat, ha d'estar més a prop del riu i el riu més a prop del poble. Per tant, en aquest se":: penso que hi ha molt a fer, que aquest és l'objectiu a aconseguir i que s'ha de treballar en aquesta línia. Això no voldirque, com que l'aigua està neta perquè no s'hi aboca brutícia, l'entorn no sigui bonic i no s'hi estigui bé. Per tant què hem de fer? Netejar i no embrutar. Què ha de fer el municipi? Doncs incitar aquesta línia. Aquest any ja posarem en marxa un mecanisme de persones, diguem-li Brigada del Riu, que tindrà aquesta feina, fonamentar o netejar, vigilar, identificar a qui no ho faci, però sobretot netejar. Tanmateix, això sol no serveix: el que serveix és que la gent hi vagi, que el gaudeixi, que sigui fàcil arribar-hi, camins nets i que siguin un bon lloc per passejar, perquè és un indret molt maco: jo us convido, si no l'heu fet, a fer un passeig. Jo me l'imagino podent passar creuant el riu per banda i banda des del Bari-centro fins a la Romànica, per les dues bandes, i passant d'un lloc a I" alt re, i amb arbrat i vegetació pròpia del bosc de ribera. Això no és insuficient, això vol dir consciència, treball, projecte i fases. Us he explicat la línia política de la regidoria.
- I s'hi aboquen residus però ara s'hi aboquen menys, no?
- Jo diria que no se n'hi aboquen, el que passa és que, textualment, en termes absoluts, un no ho pot dir, perquè, un dia, anant amb el tècnic de medi ambient de suport vam veure que en una torrentera sortia un líquid vermell, vam seguir el seu curs per saber d'on venia i ens vam perdre, no ho vam trobar, però a vegades es troba i: "Escolti, que està passant això", "Ai, perdoni, que m'he equivocat". Bé, perdoni, però tant si era intencionat com si no, no ho facis. Es farà un pla virtual del clavegueram en el qual es tindrà un control, que no hi hagi connexions equivocades, de fluvials i residuals, i el que ho faci llavors no s'haurà equivocat, i s'haurà d'actuar contra ell, però jo no crec en la repressió, sinó en la mentalització. Si aquesta persona veiés un cost, ho ha de carregar en el producte i ho ha de fer pagar a la societat. És a dir, el culpable, jo sempre ho he dit, no és qui sembla, és el conjunt, perquè sempre volem pagar-ho barat, que ens vingui de Xina i que no n'hagi control. Té un cost, que l'aigua torni neta, perquè tots embrutem, normalment té un cost, i s'ha de fer, i s'ha de respectar, s'ha de complir. Per tant, en aquest sentit jo diria que no s'hi llencen, que són més aviat coses puntuals intencionades o no intencionades o involuntàries, però que Sabadell ens torna l'aigua neta, té un bon sistema de depuració i ha millorat molt el seu entorn, que és un motiu d'enveja en aquest sentit. Per tani hem d'arribar al seu nivell i mi llorar-ho, o igualar-ho. Nogens menys, l'aigua tampoc s'em bruta, és a dir, si nosaltres en mirem l'aigua que surt de Bar berà, a Barberà, si no veiem e que ens entra, no veurem gair diferència. Estem parlant sempr en termes estadístics. La quali tat? Ha de millorar, millorar mo i molt, però és clar, si netegem no embrutem jo crec que ja mi llorarà.
- Barberà inverteix suficients recursos en aquest fet?
- Gairebé ja t'he respost, és dir, suficients. Jo penso que aquest any més del que estem acostumats, i més dels que tocara en el futur, si aconseguim donar-li la volta a la truita. Què vol dir això?, que l'aigua estigui neta i qui embruti l'aigua no hi sigui o treure aquesta gent. Allò que està al voltant del riu, a dins del llit del riu... que no hi hagi coses, que aquesta gent les traurà. Si a més no es llença perquè si està net no es llençarà res, se n'haurà de treure menys, amb la qual cosa aquest recurs no farà falta d'aquí un temps, s'haurà de reduir. Que sigui suficient o no, el que sigui en aquest sentit, ho valorarem al llarg de l'any. Per tant, enguany ja anirem en aquesta línia. Per què es fa ara? Doncs perquè abans no es podia, però és clar... L'altre dia em van dir: "Hi ha un nou grup de pneumàtics candidat, no el poseu sota el pont!", ostres, és clar que es traurà però la solució no és treure'l, és llençar-lo on toca. Hi ha hagut algun desaprensiu que ho ha llençat on no toca, a aquest se li hauria de fer pagar, però és millor mentalit-zar-lo que no ho faci: treure'l ara i després, sí s'identifica, a la propera ja anar-li al darrere. Vosaltres sou joves, heu crescut en aquesta cultura, el reduir, reuti-litzar, reciclar són coses que estan de moda. Quan jo parlava de medi ambient ja era llicenciat i havia acabat la carrera i era un dels il·lustrats en aquella època, que pensava que allò era un futur, i ara hi estic perquè m'agrada, però això és molt recent, és mentalitat. Aquesta cultura de dir, no, la culpable és l'indústria... el culpable som tots perquè volem comprar barat. Jo deia, i dic, a les meves classes de química, quan començo: "Qui contamina no és el químic, el químic sap netejar el que s'embruta, el que contamina és l'economista i l'advocat, el que no fa les lleis adequades i no reparteix el cost econòmic a qui li toca". Això, al meu parer, és il·lustratiu en el sentit general, també hi ha químics desaprensius.
- Els nivells de contaminació de Barberà estan per sobre d'alguna mitjana establerta?
- Estan a la mitjana, el que passa és que a Barberà existeixen unes línies d'autopistes, i això és un focus de transmissió. Per tant, en aquest sentit, tots els llocs que estan propers a les vies són més propensos a tenir més contaminació que els llocs on no hi ha aquestes vies. La gent del camp, quan es desplaça, passa per aquestes vies. Ells no les tenen als seus pobles però hi passen, és un peatge que hem de pagar, quan estem ben comunicats.
- Què penses que pot aportar cada ciutadà per millorar aquest aspecte?
- Allò que amb la seva actitud i la seva mentalitat sigui capaç d'aportar. En aquest moment és reduir el consum d'aigua, evitar llençar residus, tants com sigui possible, i procurar treure un paper més dels que llences, en un sentit metafòric. És a dir, quan vaig al bosc procurar treure una cosa més de les que llenço. Si tothom ho fes, jo penso que aniríem millor. Incloent-hi l'institut: si hi ha una pintada a la taula menys, doncs millor. Si netejo una més de les que he fet ho tindríem més net. Ara hi ha unes parets a les aules de batxillerat que les han pintat, doncs si les haguessin pintat els alumnes encara seria millor i , aquesta és la filosofia aplicada als drets que estic veient en aquest món.
- Quina influència creus que pot tenir un municipi com Barberà en el problema del sobreescalfament global de la Terra?
- No perdre el tren. Què vol dir "no perdre el tren"? Les línies que hi ha en general que s'apliquin al municipi de cadascú i en particular cada ciutadà en el seu ambient. Què vol dir? Que si ara hi ha aquesta sensibilització, cal traslladar-la, fer-ne partícip tothom, fer-la arribar: "Bah! Aquí no passa res perquè jo ho llenci al terra!" És veritat, no passa res perquè un llenci aigua, no passa res perquè un cremi, no passa res perquè un controli el que fa, però si se li descontrola, i si ho fa un i ho fa un altre es descontrola, per tant l'aportació del maremenc de sorra, ens arriba tota la muntanya, resumint: no perdre el tren, i millorar en aquesta línia el que puguem fer en el nostre àmbit. Estalvi energètic, per què anar en cotxe si pots anar a peu? Per què deixar l'aixeta oberta quan no fas servir l'aigua? I jo em pregunto, i per què no...? Això és una idea que intentaré treballar jo. Si quan ens eixuguem les mans, tinguéssim a sota una galleda, al sifó, i l'obríssim, re-collíssim aquesta aigua i la llencéssim a la cisterna quan anem a evacuar les necessitats, faria el mateix efecte i gastaríem menys aigua. Que jo sol ho faci no serveix de res, però, bè, si això serveix per experiència que després es pot traslladar i es pot aplicar... Per tant, hem d'aportar iniciatives, alguna serà bona, i es podrà estendre. Avui dia existeixen els reductors d'aigua que dóna la Generalitat, que ja vam promocionar fa un temps. Què vol dir reductors d'aigua? Fan que entri aire, que es barregi amb l'aigua, sembla que hi hagi la mateixa quantitat però se'n gasta menys. L'efecte quan es renta és el mateix. En aquest sentit, doncs, jo crec que aquestes coses és bo divulgar-les i aplicar-les, un de sol no fa res, però entre tots veig el que podem aconseguir, sí: un futur millor.

Barberà del Vallès Nº 1 (III)

La migració d'ahir i d'avui
La migració és el desplaçament de les persones que es traslladen d'una regió a una altra. Barberà del Vallès és i ha estat un poble que té molt present el tema de la migració, des dels seus orígens pateix moviments migratoris de diversos tipus, tant de l'interior com de l'exterior del país. Per aquest motiu hem decidit dividir el nostre treball en l'emigració i l'immigració, ja que no totes les persones que migren tenen els mateixos motius i la mateixa procedència.
Hem realitzat una sèrie d'entrevistes a diverses persones de diferent sexe, edat i situació. Parlarem de l'emigració que es basa en moviments regionals de les persones i per veure més clar el perquè d'aquests moviments hem realitzar diverses entrevistes.
ENTREVISTES
La nostra primera entrevista és a una dona que es diu Asunción Martín Molpeceres, que va haver de marxar d'on vivia per una sèrie de circumstàncies que ens explicarà a continuació.
Bé, Asunción, et farem una sèrie de preguntes:
-D'on ets?-Vaig néixer a Valladolid l'any 1930, sóc filla de pares castellans i tinc dos germans. Nosaltres residíem a un poble a prop de la capital. -A què et dedicaves? -Érem pagesos i llavors treballàvem en terres que no eren nostres a canvi d'un salari, però el problema era que al poble no hi havia cap altre treball que no fos al camp i els sous eren escassos, a més a més el meu pare es va posar malalt i aleshores als quinze anys la meva mare em va portar cap a la capital per cuidar nens de persones adinerades. Als dos anys vaig marxar cap a una altre casa per fer de minyona.
-Quines raons et van fer venir cap a Barberà?-Quan jo tenia 20 anys les meves cosines vivien a Barcelona i treballaven en una fàbrica a Sabadell que es deia "Can Marset" i em van recomanar que hi anés cap a Barcelona perquè guanyaria més.
-Per què vas escollir Barberà per viure?
-Després d'estar treballant vaig conèixer el meu marit, que era de aquí i ens vam casar, llavors vam decidir viure a Barberà perquè era un poble petit, començava a urbanitzar-se, etc. Als dos anys van tancar moltes fàbriques a causa de la crisi dels anys de la postguerra, i vam marxar cap a Brasil perquè uns veïns de Barberà van marxar temps abans i ens van dir que hi havia treball. L'any 1968 vam tornar a Barberà perquè ens agradava i el meu marit era de Sabadell.
-Com han estat aquests anys a Barberà?
-He estat molt a gust, el poble em va agradar i per això fins avui continuo vivint a Barberà.

Una segona entrevista l'hem fet a José Palma Osorio:
-D'on ets?-Vaig néixer al 1957 a Cazalla de la Sierra (Sevilla).
-Per què vas venir?
-Amb disset anys em vaig venir del meu poble perquè es guanyava molt pocs diners al camp, treballava amb el meu pare i no era un treball amb un futur clar, però era l'únic que hi havia.
-A què et dedicaves?
-Vaig venir a Barberà del Vallès i vaig començar a treballar en una carpinteria on vaig guanyar el meu primer salari i així poder ajudar a la meva família.
-Per què vas decidir venir a Barberà?
-El motiu pel qual vaig venir a Barberà va ser que els meus oncles vivien aquí i em van convèncer de que aquí podria tenir un futur millor i aprendre un nou ofici. Des de llavors fa ja trenta tres anys que visc a Barberà, on me casat, he tingut tres fills i continuo treballant en el mateix lloc on vaig començar, i mai no m'he penedit de realitzar aquest viatge, encara que mai no m'oblido del meu poble.
Tercera entrevista feta a Joana Martín Baltanàs:
-D'on ets?
-Vaig néixer a Valladolid l'any 1929, sóc de pares castellans i tinc quatre germans, jo era la filla petita.
-Quines raons et van fer venir cap a Barberà?-L'any 1944, quan tenia catorze anys, el meu pare va morir i llavors vaig venir cap a Barcelona amb dues germanes per buscar treball.
-A què et dedicaves?
-Vaig començar a treballar amb catorze anys cuidant nens, però em vaig cansar perquè al ser tan jove em barallava amb ells. Més tard amb vint anys vaig començar a treballar en uns tallers on es treballava amb plàstic.
-Des de que vas venir sempre has viscut a Barberà?
-Per les meves germanes vaig marxar a viure un any a França perquè m'agradava i es guanyava
més diners.
Després vaig tornar i em vaig casar i fins al dia d'avui vivim a la Creu de Barberà.
-Com ha estat la teva experiència?
-Al venir-me tan jove no vaig tenir la opció d'escollir-ho, però com em va agradar vaig decidir quedar-me, encara que trobo a faltar la meva infància al meu poble.
Una quarta entrevista feta a Concepción León Cabello:
-D'on ets?
-Vaig néixer l'any 1941 a Encina Reales (Còrdova).
-Per què vas venir a Barberà?-Amb només set anys vaig venir a viure a Catalunya, concretament a Cardona, ja que els meus pares buscaven una millor qualitat de vida. Al ser una família nombrosa no vaig poder finalitzar els meus estudis ja que havia de cuidar els meus cinc germans, fins als tretze anys que em vaig posarà treballar a la indústria tèxtil. Cap a l'any 1968 em vaig venir a Barberà per el meu marit, ja que el treball que feia a les mines era deplorable i va decidir buscar-ne un altre. Un cop a Barberà vaig trobar treball en la indústria tèxtil, sector al qual hi havia força demanda.
-Com ha estat la teva experiència a Barberà?-Pel fet de venir-me tant jove aquí no vaig poder aprofitar la meva es-tàncía al meu poble, cosa que trobo a faltar, però també haig de dir que estic molt còmoda i tinc aquí part important de la meva família.

Una cinquena entrevista feta a Alícia:
-D'on ets?
-Vaig néixer l'any 1984 a Madrid.
-Per què vas venir a Barberà?
-Vaig venir a passar una temporada amb una amiga que vivia a Barberà per desconnectar una mica. Però em va agradar molt i em vaig quedar a Barberà; farà vora de tres anys que hi visc. Vaig trobar una feina de cambrera en un bar restaurant. He deixat tota la família a Madrid, vaig venir sola a Barberà.
-Com ha estat la teva experiència a Barberà?
-Molt bona, he conegut molta gent amable. Estic acostumada als costums de Catalunya. A més, el català el sé parlar força bé. I la gent d'aquí és molt simpàtica i agradable.
-Tornaries a fer el mateix?
-Es clar que sí, d'això estic ben segura.

Una sisena entrevista feta a José Morales Conde.
-D'on ets?
-Vaig néixer l'any 1930 a Màlaga (Andalusia).
-Per què vas venir a Barberà?
-Vaig venir concretament a Sabadell per motius laborals, ha Andalusia treballava en la construcció. Era un treball molt esclau. Quan vaig arribar a Sabadell vaig trobar un lloc de treball en una fàbrica de fer cadires i gots i més coses de plàstic. Vaig venir amb la meva dona, i en aquella feina vaig ser quaranta anys. També vivia a Sabadell però un es va fent gran i vol ser a prop dels seus, per això vaig venir a Barberà per ser a prop de la meva filla i els meus néts.
-Com ha estat la teva experiència a Barberà?
-Ha estat una experiència molt maca, no per la gent, que és molt amable, sinó pels meus néts, que em vénen a veure cada dia. Quan vivia a Sabadell no podien venir perquè era ^sssa lluny d'on viuen ells.
Barberà 2058
Barberà del Vallès és un municipi de 27.000 habitants aproximadament situat a uns 30 km al nort de la capital provincial (Barcelona), a la comarca del Vallés Occidental. Ocupa uns terrenys plans regats pel riu Ripoll, afluent del Besòs. La serra de Collserola, que forma part de la cordillera Litoral Catalana, separa aquesta comarca del mar. Barberà del Vallès es part integrant de l'àrea urbana que es configura al voltant de Sabadell. És una de les principals ciutats industrials del Vallès Occidental. Entre les seves activitats econòmiques destaca la indústria tèxtil i l'agricultura centrada en els cultius de cereals, hortalisses,etc. La pregunta que nosaltres ens fem és: Com serà Barberà dins de cincuanta anys? Les respostes sobre aquesta qüestió han estat de diversa naturalesa.

NATURALESA
"Actualment estem treballant per recuperar els espais verds, ja que Barberà ha passat de ser un poble agrícola a industrialitzar-se molt ràpidament als últims anys. Cal sensibilitzar la població perquè cuidi i respecti els pocs espais verds que queden. Les pròximes generacions hauran de trobar un equilibri entre l'agricultura i la urbanització perquè no hi hagi cap problema. Hem de treballar en el riu Ripoll per poder recuperar-lo, i també s'ha de re-vitalitzar el Parc Central i Can Gorgs. En espais naturals no hi han projectes per fer edificis, només equipaments per a aquests. Però la població continua augmentant i s'haurà de seguir construint, això si, sempre respectant l'entorn. Caldrà convertir indústries en habitatges.
També cal construir noves xarxes de comunicacions, entre elles una línia de tren per anar al polígon industrial, però aquesta ha de creuar un espai verd.Hem d'intentar que causi el menor impacte possible. Personalment, tinc una visió optimista del medi natural dins de 50 anys. La zona del Ripoll estarà recuperada i la gent podrà passejar i gaudir de la natura. Les indústries molt properes al riu hauran de desplaçar-se més lluny".
Joan Colomer, regidor de Medi Ambient.
Però a més d'aquesta entrevista també hem anat al carrer per saber què pensen els ciutadans sobre la naturalesa a Barberà. Hem dut a terme una enquesta sobre aquesta qüestió a 30 persones fent una mostra representativa pel que fa al sexe,edat i barris.
1. Com qualifica la qualitat de naturalesa (d'espais verds) que hi ha a Barberà? 2. Creu que evolucionarà favorablement en un futur?
Durant el procés d'entrevistes el enques-tats ens han dit algunes opinions seves:
"Hi ha pocs espais verds per a la població i en un futur la situació serà semblant".
"En comparació amb altres municipis més grans no ens podem queixar". "Falten espais verds amb més qualitat". "Crec que tenen uns bons plans de cara al futur i la naturalesa millorarà". "La naturalesa no pot millorar en un futur perquè estan edificant massa".
ECONOMIA
"La població en ei pròxims anys creixerà a un ritme més lent, arribarem a uns 30.000 habitants, ja que es tindran menys fills. La població creixerà sobretot gràcies a la immigració. En canvi, els serveis creixen encara més, ja que Barberà té una situació molt privilegiada en quant a comunicacions. Es tindria que aprofitar més la proximitat de la zona universitària. En el futur els serveis estaran ben coberts.
La població ja no creixerà gaire més, ja que quasi no hi ha lloc per construir. En cas de que augmentés, caldria mobilitzar les indústries a altres indrets propers per edificar en aquests terrenys. A Barberà hi haurà treball de sobres. Hi ha molts polígons industrials i solament Baricentro ja ocupa molts llocs de treball. De fet hi ha molta gent que ve a viure a Barberà per tenir el treball a prop, ja que treballen als polígons. L'únic inconvenient es que queda poca zona per construir noves ocupacions. Respecte la inflació crec que es mantindrà o baixarà i a Europa es mantindrà el mateix nivell de vida o bé augmentarà".
Manel Blesa, professor d'economia.
ASPECTES GENERALS
"Barberà està sofrint un creixement desproporcionat i això està provocant un augment de contaminació i uns insuficients serveis de cara a la població i un caos circulatori.
Amb aquest augment de població crec que no hi haurà prou oferta, encara que s'ha de veure si el polígon de Santiga la podrà absorbir.
És veritat que s'està recuperant el riu Ripoll, però a Barberà hi ha molt pocs espais verds, en aquesta ciutat no es pot gaudir de la naturalesa. Crec que la natalitat no podrà augmentar més per manca d'espai. Respecte el futur, tinc una visió pessimista: s'ha fet una especulació urbanística sense tenir en compte la població i hi ha una planificació molt dolenta".
Juanjo Jociles, professor.
"Els serveis no creixeran al mateix ritme que ho farà la població, ja que hi ha una manca d'infraestructures, degut a la massiva construcció d'edificis i l'arribada de persones que aquest fet suposa. Així, els serveis imprescindibles com construcció d'escoles, o nous centres de salut, és ara un problema no solucionat, i fruit d'un creixement descontrolat. El creixement no és equitatiu amb l'oferta de treball, ja que la majoria de les empreses estan dedicades al transport, amb la seva seu en altres ciutats, i part de les altres fàbriques han estat, o seran enderrocades per fer nous habitatges. Les pròximes generacions, degut a una baixada dels preus a causa de la construcció, i altres factors, tindran menys fills, i a una edat més elevada, fet que provocarà una baixada de la natalitat.
En quant a naturalesa, ara Barberà ja és una ciutat envoltada de fàbriques i vies de comunicació, fet que fa preveure que als pròxims anys, i amb la construcció de noves infraestructures, com l'interpolar, aquesta situació no millori, tant per la falta d'espais verds com per la falta de manteniment d'aquests".
uanjo Rodríguez i Margarita Albert, integrants de la Plataforma.
"Els serveis creixeran, fins i tot una mica més que l'augment de població previst pels pròxims anys. Quant a educació, es construiran tres llars d'infants, i un altre institut públic, per abastir aquest augment poblacional. Pel que fa a cultura, actualment ja s'està construint una altre biblioteca més gran, que està previst que s'inauguri a finals d'aquest any. Dintre dels esports, es començaran les obres a l'Antoni Serra amb un pàrking subterrani, i també es farà un nou complex per a noves piscines, que constituirà un equipament esportiu molt gran. En quant a sanitat, es construirà un hospital que pugui oferir servei a tots els habitants de Barberà.
És fonamental que el progrés entre la població i l'oferta de treball sigui conjunt. Es molt important que una ciutat pugui oferir a una persona tot el que necessita. La taxa d'atur s'ha aconseguit disminuir, ja que Barberà es una zona molt comunicada, on es pot accedir fàcilment al món laboral.
Una de les tasques que s'estan fent per garantir un millor medi natural és preservar la zona del riu Ripoll, perquè és l'únic pulmó natural del que disposa Barberà. Això portarà molt de temps. També cal destacar el Parc Central, i Can Gorgs, que també s'ha de cuidar i mantenir. Respecte a la natalitat, actualment s'està recuperant per la immigració. Dins de cinquanta anys no podrem ni voldrem créixer més. En el cas que es volgués s'aprofitarien petites zones repartides per Barberà ja qualificades per construir-hi, però en principi el creixement es molt limitat.
Pel que fa a la població jove, s'oferiran nous plans d'habitatges, ja que és un tema fonamental. Ha de ser un projecte en que tots els grups polítics ens hem de posar d'acord, i això és el que farem".
Ana del Frago, Alcaldessa de Barberà del Vallès.
Motivats per la proposta que ens va fer l'alcaldessa, per finalitzar donarem la nostra opinió sobre Barberà: Respecte a la naturalesa, creiem que hi ha pocs espais verds en comparació a la urbanització que hi ha. Si nó es milloren els que ja tenim en un futur empitjoraran.
Ara mateix els serveis són lleugerament inferiors respecte a la població, però si la població segueix creixent al mateix ritme, s'haurà de plantejar seriosament un augment d'aquests serveis. Com tothom, nosaltres també ens plantegem moltes qüestions sobre el futur de la ciutat:
Augmentarà molt la població? Millorarà la situació d'accés a l'habitatge pels joves?
Cambiarà molt el clima a causa de l'efecte hivernacle? Pujarà molt la inflació? Els nostres fills podran gaudir de tots els serveis necessaris? Amb més avantatges o dificultats?
Com es solucionarà l'excés de circulació? I els aparcaments? Saber com serà Barberà d'aquí a cinquanta anys no es pot preveure de forma segura. Això sí, nosaltres esperem que tingui unes bones condicions de vida, tant per a nosaltres com per a les pròximes generacions.